El Naixement de Girona
Us imagineu un gegant que
tingués tres cossos i tres caps? Dons aquest és en Gerió, un gegant monstruós
que era tres homes en un. Un dia va decidir construir una torre molt alta des
d’on contemplar el paisatge al lloc més preciós que havia conegut mai, al
costat dels rius Güell, Galligants, Onyar i Ter. I de la torre estant va veure
Pirena, una noia preciosa i dolça i, es clar, se’n va enamorar. Però, ai las!,
Pirena no en va voler saber res, d’aquells amors, de tan estrany com el veia. I
Gerió, que tenia molt mal geni, va ben enfadar-se. Tan es va enfurismar, que va
decidir destruir aquella noia descarada tot cremant el boscs i les muntanyes on
vivia. I en honor seu se’n va dir els Pirineus.
El gegant va decidir
dedicar-se, des de llavors, a una vida més tranquil·la, tenint cura dels seus
bous. Però el famós heroi Hèrcules n’havia sentit a parlar, i va decidir que si
volia demostrar el seu coratge no hi havia millor manera de fer-ho que robant
el bestiar al gegant Gerió, forçut i rabiós com cap altre. Hèrcules va esperar
que fos de nit i va endur-se els animals davant del seus nassos, mentre dormia.
L’endemà, en Gerió estava molt enrabiat. Tant i tant s’havia enfadat que va
decidir declarar la guerra al món sencer.
Atemorits tots per la ira de
Gerió, van demanar ajut a Osiris, faraó d’Egipte, que tenia fama de saber posar
pau. El faraó es va plantar davant la torre del gegant. Quan en Gerió,
enfurismat, va treure el cap decidit a matar-lo, Osiris li va llençar un
encanteri:
“Oh, Gerió, que atemoreixes
els habitants d’aquesta pacífica zona! A partir d’avui fundaràs la ciutat de
Girona en aquest lloc i hi viuràs per sempre més. Seràs bo per als grans i dolç
per als infants. Esdevindràs un gegant de cartró amb tres cossos i sis braços,
i ballaràs per les festes amb el nom de Gerió. Gerió l’arquitecte, Gerió el
bover i Gerió el guerrer.”
I així va néixer la ciutat
de Girona, i encara avui podeu veure ballar per les Festes de Sant Narcís el
gegant Gerió, de tres caps, sis braços i sis cames.
Pels qui haureu llegit aquesta línies segurament
pensareu que és una historia molt bonica. Jo hi veig moltes qualitats de la
Ciutat de Girona. Ciutat captivada pels Pirineus, pròsper pels seu habitants,
un lloc dolç pels infants per poder créixer. Ciutat guerrera quan en algun
moment en la seva historia l’han atacada, i... sobretot uns amfitrions genials;
que només baixant de l’autocar ja sentíem la música divertida d’un grup folk
que de seguida et feia sentir molt i molt bé. Un cop plantades les figues, tots
a esmorzar.
Jo fa poc que formo part de la colla, des de Sant Joan d’enguany, però per
mi aquesta cercavila vam donar la talla i vàrem posar el llistó molt alt. Tot
gràcies els nostres petits, cap colla té un planter tan bo com la nostra, i a
més fan sonar la gralla d’allò més bé. La cercavila va ser molt distesa i
divertida. Va haver un moment competitiu, de veure qui ballava amb més ganes la
Pubilla i l’Hereu, mentre els nans feien riure i plorar els més petits tot repartint
de tant en tan algun caramel. No puc descuidar de comentar els gegantons, els
caps de canalla sempre intentant gestionar i amb molta dificultat les immenses
ganes dels petits a fer-los ballar, que si fos pels petits es posarien tots a
la vegada sota els gegantons.
Acabada la cercavila amb molta gana... petits i grans a arrasar l’aperitiu
que ens tenien preparat.. Llavors tot de seguit cap a un parc a menjar el
picnic que havíem portat de casa. Desprès de dinar que fa falta? Un cafè i el
passeig per Girona per fer baixar el dinar. Ja ens veieu tota una colla de blau
marí i blanc invadint el centre històric de Girona, fent temps que ens vingui a
recollir l’autocar.
Va ser un dia molt llarg, lleva’t d’hora pel matí per estar a l’hora i no
perdre el bus i arribar a Manresa passades les 8 del vespre. Tot i estar moltes
hores fora de casa va ser un dia que ens vàrem conèixer una mica més, sobretot
els nous de la colla, i mica en mica sent menys companys per ser una mica més
amics.
Daniel Xavier Aubeso Brindle
Text extret de “el llibre gegants dels
gegants” de Nicolás Alonso“
Sortida de Sant Narcís a Girona 3 de novembre 2013
